Declaració pública després de la votació de la Resolució sobre sobirania i el dret a decidir al Parlament. Adhereix-t’hi!

Són 107 els diputats i diputades al Parlament de Catalunya que van contraure, a les darreres eleccions, un compromís programàtic explícit en favor del dret a decidir del poble de Catalunya. Entre ells, els diputats i diputades del PSC.

L’interès de Catalunya, avui, passa per reforçar les seves posicions i perquè aquesta gran majoria catalanista es manifesti amb una resolució parlamentària comuna que mandati a negociar amb el govern de l’Estat en favor d’una consulta democràtica al poble de Catalunya, sense prefigurar passos ulteriors ni molt menys el resultat de la consulta.

La proposta inicial de CiU i ERC no sajustava gens a aquest objectiu i ha conservat un equívoc esment a la “sobirania”, que ha resultat ser un obstacle insuperable per assolir el resultat que ens calia. Avui, ningú no té plena sobirania, ni tan sols els Estats, de la mateixa manera que tothom en té una part en funció del repartiment competencial. Ha estat una discussió bizantina i contraproduent.Els que han convertit aquesta expressió en cavall de batalla, sigui per exigir-la o sigui per refusar-la, han fet un mal servei a Catalunya, perquè han impedit allò que era fonamental: la unitat de tots els catalanistes.

No és això el que correspon a la llarga trajectòria del socialisme català com a força nacional catalana, des de la resistència antifranquista i el retorn de la Generalitat exiliada fins a les presidències de Pasqual Maragall i de José Montilla. Encallar-se i restaral marge de la centralitat del país, al costat del PP i de C’s, no és el que s’espera d’un partit amb voluntat majoritària i de govern a Catalunya. És apartar-se de la trajectòria i del projecte estratègic del PSC, assenyalat un dia per Joan Reventós. I, més greu encara, és no estar a l’altura del compromís contret amb la ciutadania a les darreres eleccions.

Expressem la nostra greu preocupació per aquesta nova  deriva de l’actual direcció del PSC i donem el nostre suport als diputats i diputades socialistes que han sabut mantenir les posicions que corresponen a un PSC coherent amb el seu passat i amb una voluntat irrenunciable de futur.

23 de gener de 2013

Pere Albó – Txema Alonso – Anton Aluja – Joan Amézaga – Xavier Amores – Dolors Arderiu – Noemí Aymamí – Maria Badia – Rosa Ball – Meli Barbero – Josep Maria Batlle – Jaume Bellmunt – Robert Benages – Laia Bonet – Cristina Borràs – Benjamí Bosch – Montse Bosch – Pia Bosch – Josep Ramon Branzuela – Andreu Carrasco – Magda Casamitjana – Rosa Maria Caselles – Enric Colom – Antoni Comín – Xavier Corominas – José Crespín – Antoni Dalmau – Joan Manuel del Pozo – Jordi del Rio – Pere Oriol Costa – Joan Ignasi Elena – Carles Ferreira – Daniel Font – Jordi Font – Marina Forcada – Jordina Freixanet – Alejandro Garcia – Pere Gatnau – Marina Geli – Carles Gibert – Joan Gili – Joan Gómez – Joaquim Gràcia – Francesc Guisset – Manel Hervàs – Jordi Homs – Pasqual Izquierdo – Xavier Jonama – Francesc Jornet – Anna Lafuerza – Félix Larrosa – Noemí Liñán – Antoni Llevot – Jordi Martí – Rocío Martínez-Sampere – Sara Mestres – Montse Mínguez – Alejandro Mir – Fabià Mohedano – Joaquim Nadal – Manel Nadal – Antoni Núñez – Raimon Obiols – Manel Oliva – Dani Pallejà – Antoni Pané – Sílvia Paneque – Carmina Pardo – Montse Parra – Pepita Peiró – Anna Pelaez – Lluís Miquel Pérez – Rafel Peris – Pere Pladevall – Gloria Plana – Ricard Pons – Imma Purroy – Alexandra Quadrat – Àngel Ros – Martí Sans – Jordi Segura – Pere Serentill – Joan Simó – Francesc Torres – Oscar Tortajada – Montserrat Tura – Ampar Ventura – Núria Ventura – Oriol Yuguero

Més adhesions

Per donar el teu suport a la declaració, si us plau, omple el següent formulari:

Anuncis
3 comments
  1. Retroenllaç: Som més de 5

  2. Joaquim Verde i Llorente said:

    Tot i que no crec que sigui un equívoc conservar l’esment a la sobirania, ja que Catalunya només pot decidir lliurement el seu futur sent sobirana, he signat sense pensar-m’ho!!!!!!!!!!

  3. A Catalunya no ens podem permetre el luxe que el PSC acabi sent una força política depenent del carrer Ferraz de Madrid. I si ho volen així que es presentin directament amb la marca PSOE. I sort que en Josep Pallach s’ha estalviat de veure aquest espectacle depriment d’un partit suposadament català.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: